Trasto

veritat és que després d'unes setmanes d'adaptació en les que el seu
comportament va ser exquisit, ara l'adaptació ja és total i es permet el
luxe de fer alguna gamberrada que altra! ;-))) El jardí s'ha convertit en
l'estímul més gran a la seva curiositat i es passa el dia ensumant racons,
perseguint bestioles, jaient al sol i rosegant tots els tronquets i pinyes
que troba! Sempre està disposat a jugar i a sortir a donar un tomb (encara
no he aconseguit que deixi de tibar la corretja, però! ;-))). S'ha fet
molt amic del gos del veí i quan coincideixen tots dos al carrer, no paren
de jugar i perseguir-se. I genera simpatia a tothom que el coneix. En fi,
que tinc la sensació que es troba molt a gust al barri!
 
Cordialment,
 
Núria (i Elliot!)